Personalitzar les preferències de consentiment

Utilitzem cookies per ajudar-te a navegar de manera eficient i realitzar determinades funcions. A continuació, trobaràs informació detallada sobre totes les cookies segons cada categoria de consentiment.

Les cookies que es classifiquen com a "Necessàries" s'emmagatzemen al teu navegador, ja que són essencials per habilitar les funcionalitats bàsiques del lloc.... 

Sempre actiu

Les cookies necessàries són crucials per a les funcions bàsiques del lloc web i el lloc web no funcionarà de la manera prevista sense elles. Aquestes cookies no emmagatzemen cap dada d’identificació personal.

No hi ha cookies per mostrar

Les cookies funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats com compartir el contingut del lloc web a les plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.

No hi ha cookies per mostrar

Les cookies analítiques s’utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques, el nombre de visitants, el percentatge de rebots, la font de trànsit, etc.

No hi ha cookies per mostrar

Les galetes de rendiment s’utilitzen per comprendre i analitzar els índexs de rendiment clau del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d’usuari als visitants.

No hi ha cookies per mostrar

Les galetes publicitàries s’utilitzen per oferir als visitants anuncis personalitzats en funció de les pàgines que van visitar abans i analitzar l’eficàcia de la campanya publicitària.

No hi ha cookies per mostrar

Veïnats

La vila de Ribes de Freser va néixer a l’empara del castell de Sant Pere i a l’entorn de l’església parroquial de Santa Maria. A l’època medieval va pertànyer al comtat de la Cerdanya, on formà la sotsvegueria de Ribes. Tradicionalment havia viscut de la pagesia i de l’explotació de mines fins a finals del segle XIX, en què, amb la revolució industrial es van instal·lar les fàbriques de paper (Can Saus) i les colònies industrials tèxtils (Can Recolons). La crisi dels setanta va comportar una reconversió turística a la vall i convertí el municipi en un lloc privilegiat per a l’estiueig i el turisme de muntanya, activitat que s’havia iniciat a principis del segle XX. Com a poble de muntanya manté una idiosincràsia pròpia i es caracteritza també pels grans atractius de la zona i de la seva oferta turística. Els quatre nuclis agregats del municipi són Batet, Bruguera, Ribesaltes i Ventolà.

El nucli de Bruguera es troba situat a 1.200 metres d’altitud, al vessant assolellat i occidental del Taga. L’economia tradicional s’ha fonamentat en el conreu de les terres i bàsicament de l’explotació ramadera. El barri està format per un grup de masies distribuïdes al voltant de l’església de Sant Feliu, que contribueixen a la bellesa del lloc i a la noblesa d’un passat agrícola que encara avui hi és present. El nucli està envoltat de grans valors paisatgístics.

El veïnat de Batet, petit nucli de cases situat a sobre la carretera de Queralbs, va sorgir cap al segle XVII o XVIII. Té una petita capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, bastida sobre un penyal i coronada per un petit campanaret d’espadanya. Aquest barri, d’un magnífic entorn paisatgístic, es caracteritza per una destacada tradició agrària. Darrerament també és conegut pels establiments que elaboren productes làctics d’altíssima qualitat.

El veïnat de Ribesaltes, situat a 1.100m d’altitud, al vessant meridional de Puig Cornador (1783m), està format per una colla de velles masies i cases de pagès. L’activitat ramadera va fer sorgir un bon nombre d’explotacions agropecuàries que avui en dia resten en desús, però la rellevància del sector turístic actualment ha reactivat l’economia del nucli. Els seus punts d’interès són les cases centenàries restaurades i reconvertides en segona residència, les magnífiques vistes panoràmiques de Pardines, el Taga, Serra Cavallera i Puigestela, i els seus valors paisatgístics.

Ventolà, situat en el vessant meridional de la Serra Estremera, a 1385m d’altitud, ofereix una excepcional vista panoràmica de tota la vall del Rigat.

L’any 1515 comptava amb set famílies, i el 1791 va arribar a tenir 82 habitants i 17 famílies. La població va experimentar un augment continuat fins ben entrat el segle XX, arran del desenvolupament del petit nucli del Solar, situat a prop de Planoles. L’economia tradicional es fonamentava en el conreu i la ramaderia i, més tard, en l’explotació de meners de coure, de níquel i de ferro, actualment el sector turístic és un dels motors econòmics del barri.